Passa al contingut principal

La Pedra Rosetta de la felicitat

Moltes persones amb una bona inserció social, amb una certa qualitat en les condicions de treball, bones relacions amb amistats i família, nivell d'ingressos econòmics més que suficients i gestió emocional per seguir endavant, amb objectius i projectes de vida, en definitiva podríem dir que felices han desenvolupat una sèrie d'habilitats i competències que els han ajudat en ixe camí per la vida.
Podríem parlar d'aspectes com la resiliència, la intel·ligència emocional, pensament lògic i deductiu, observació i curiositat, plantejament d'objectius, planificació o execució (intel·ligència executiva)  com a bones qualitats a desenvolupar psicològicament. També una bona formació acadèmica és desitjable per prosperar amb millors possibilitats. Totes estes habilitats i competències hi ha moltes maneres d'adquirir-les i desenvolupar-les, seria ingenu pensar que hi ha només una forma, però sí que només se m'ocorre una activitat que aglutina totes aquestes ferramentes desitjables, que a més la pot practicar tothom, i que és tremendament econòmica.

S'ha escrit moltíssim sobre l'ajuda dels escacs a innumerables capacitats acadèmiques, emocionals, executives, superació del TDAH, etc. Però no he llegit massa sobre la influència dels escacs en la felicitat.

Què és ser feliç?

Les dues dimensions de la vida humana que major impacte tenen en la qualitat de vida són el treball i les relacions amb altres persones. En tots dos casos, una consciència ben estructurada, capaç d'enfocar l'atenció en activitats intrínsecament gratificants, podrà traure el màxim profit de les situacions, derivant d'elles diferents fonts de gaudi.
Hi ha dos camins per a augmentar les experiències òptimes en la vida. El primer consisteix a canviar les forces externes i buscar escenaris més propicis per al gaudi.
No obstant això, les circumstàncies externes no garanteixen el gaudi personal. Al cap i a la fi, abans que ser una dimensió més de la vida, l'experiència subjectiva constitueix la vida mateixa. El gaudi depén, doncs, de la capacitat de cadascun per a sentir-lo. El segon camí, i en gran manera el vertader, implica forjar-se una personalitat autotèlica, aprenent a controlar la consciència, a reconéixer oportunitats per a l'acció, a millorar les habilitats i a fixar-se metes assolibles. Els qui ho aconsegueixen, tenen tot el potencial per a viure una vida plena de riquesa, intensitat i significat.
 “Coneixements pot tindre'ls qualsevol, però l'art de pensar és el regal més escàs de la naturalesa” El rei de Prússia, Federico II (1712- 1786)
Recordes l'última vegada que vas sentir que el temps volava i el món semblava haver desaparegut? Segurament estaves immers en una d'aqueixes tasques en les quals cada pas sorgia per si sol o cosa que és el mateix: estaves en estat de “flux” (flow en anglés), com va proposar en la dècada dels 80 i els 90 el doctor croat Mihaly Csikszentmihalyi, director del “Quality of Life Research Center” de la Claremont Graduate University a Califòrnia. Aquest autor va revolucionar el concepte de felicitat. Va dir que més enllà del que som per a ser feliços és important analitzar què fem per a aconseguir-ho. I estar en estat de flux ens fa molt feliços.

Quan mantenim converses estimulants, quan desenvolupem una afició que ens repta o quan treballem en alguna cosa que ens agrada, entrem en aqueix dolç tràngol del flux que ens fa sentir-nos una miqueta més feliços.
 Els escacs és una activitat que ajuda a ser feliç?

Segons Mihaly Csikszentmihalyi, al seu llibre "Flux. Una psicologia de la felicitat", que vaig llegir a la universitat, les característiques de les experiències felices són:

a) Concentració: necessitem centrar l'atenció en alguna cosa. Si ens distraiem amb una mosca o amb les preocupacions que alimenten el nostre cap, és molt difícil que entrem en aquest estat. Per això, la tasca que fem ha de requerir alts nivells d'atenció

Indiscutiblement les persones practicants d'escacs desenvolupen una alta capacitat de concentració, fins i tot, milloren les persones amb TDAH.

b) Diferència: la sensació de fluïdesa ens fa sentir-nos fora de la realitat diària ja que formem part d'una mica més gran o diferent, com succeeix quan acabem una conversa animada amb els amics. Es crea un espai diferent al que vivim a les nostres cases, per exemple.

Durant una partida d'escacs l'espai es l'escaquer, els seus 64 escacs i 32 peces, analitzant l'única realitat del moment qué és la posició que es dóna en la partida en cada moment, canviat i evolutiva segons avancen les jugades.

c) Claredat: sabem què cal fer a cada moment i com cal fer-ho. Per aquest motiu siga especialment important tindre indicadors de satisfacció.

En l'esport resulta fàcil; i en els escacs també, l'objectiu final és el rei contrari, i els objectius intermedis són els que cada contendent decidix en el seu moment en base al seu anàlisis, coneixement i habilitats.

 d) Capacitat: som conscients que la tasca és realitzable i que tenim les habilitats necessàries per a aconseguir-ho, encara que ens coste. Curiosament, l'estat de flux sorgeix quan hi ha un repte que ens obligue a donar el millor de nosaltres mateixos, encara que siga sol en el grau d'atenció que puguem posar.

Esta és una clau que molta gent oblida, sobre tot pares i mares, i s'enfoquen en objectius massa elevats, o autoexigències que duen a la frustració, diria que massa enfocats en el resultat tangible, la victòria que suma el punt en la classificació del torneig o els punts d'ELO FIDE.

Per no caure en estos errors, cal ser realista, i marcar-se objectius realitzables en el termini adequat, per molt menuts que semblin aquest objectius (aprendre una determinada línia d'obertura, resoldre problemes de tàctica del nivell adequat, pujar un quants punts ELO FIDE en un torneig...) és important que siguen un repte assolible i entrar en un cercle virtuós i motivacional.

e) Serenitat: no existeixen preocupacions, perquè estem en l'ací i en l'ara.

Amb els escacs es desenvolupa la paciència i abstracció, ajudant a centrar-se en la partida, quan estàs en la partida, et centres en les jugades i posicions, i deixes tota la resta a banda.

f) Atemporalitat: el temps passa ràpid. I si no, recorda quan t'ho estàs passant bé si mires amb freqüència al rellotge.

Segur que et sorprén com passa de ràpida la partida de ritme lent, comences a les cinc de la vesprada, i quan mires el rellotge ja són les vuit i pareix que acabes de començar!

g) Recompensa interna: quan una tasca ens fa entrar en estat de fluïdesa, no és necessari una recompensa externa. El premi és la pròpia experiència.

Açò és relaciona molt amb el punt d) anterior, el plantejament que faces i que transmetes a les xiquetes i xiquetes de la pràctica dels escacs és fonamental. No s'ha de transmetre que l'únic que importa és la victòria en cada partida des del començament sinó buscar el gaudi, l'autosuperació, la millora progressiva en la comprensió del joc i en la realització de millors jugades i partides.
"Les virtuts dels escacs són tan innombrables com els grans d'arena d'un desert. Cura la ment malalta i l'exercita en salut. És un descans per a l'intel·lecte sobrecarregat i una distensió per al cos fatigat, alleuja les penes i augmenta el sentiment". Dita Hindú
Personalment, baix la meua experiència, jo vaig cometre ixos errors, de jove no sabia apreciar el gaudi de buscar la millora en la comprensió del joc, sino la millora del resultat, no invertia temps en aprendre de veritat si no en buscar allò que em donava resultat. En la era preinternet era prou fàcil destacar, amb un poc de base teòrica (obertura i mig joc) i una mica de talent, i tindre resultats acceptables. De fet, crec que jugava perquè se'm donava bé, o al menys millor que a molts altres. Entenia els escacs com una superació del contrincant, sense importar com jugava.


Això mentre guanyes, pot resultar, perquè guanyar reconforta, però arriba a un tope, a un cert nivell, i quan la informació es torna fàcilment accessible a tothom, ja no funciona, i en les partides es deixa veure totes les mancances i la falta de cultura i comprensió.

Amb sort, l'edat guanya maduresa i reflexió sobre la vida, i et permet meditar sobre el què estàs fent i com. I em vaig adonar, de l'errada garrafal en el plantejament fonamental. No es tracta de batre al rival, això és secundari, inclús terciari, es tracta d'elaborar una bona partida, de fer una creació, d'incrementar les potencialitats d'u mateix, i això també es fa amb la col·laboració d'un, o una, oponent digne. Perquè tampoc gaudeixes si el rival es molt més pobre que tu, ni si es tan gran que no les veus vindre ni olorar-les ni li planteges cap problema.
Hui dia gaudesc de resoldre el problema que plantegen els oponents sobre el tauler, de la busca de la valoració correcta de la posició, de la comprensió de les obertures i el mig joc, d'esbrinar les jugades fortes ocultes a l'ortodòxia, la creativitat, del plaer de fer una partida bella, i d'incrementar un poc més sobre el coneixement global dels escacs.
Alhora, este nou plantejament em fa més feliç, ja que els objectius em resulten més atractius, més enriquidors, son més creïbles, i estic en un cercle virtuós, feliç simplement per jugar (un poc més si guanye, i un poc enfadat si perd de males maneres jejeje).

Els escacs reflectits en la vida afegixen encara més valor pràctic

La pau psíquica que oferix este plantejament entrenat en els escacs també el duia molt abans en la vida sense adonar-me'n. Sense dubte l'educació familiar i els escacs han conformat ixa manera d'afrontar la vida, anàlisis de la realitat, definició d'objectius a llarg termini, els objectius a curt termini que duen al final, planificació i execució.

El pensament independent que entrena els escacs també el valore com a molt important en la vida, cadascú construeix el seu sistema, i això ho practiques molt en els escacs.
Durant un joc en l'escaquer, hem de dependre i confiar en la nostra habilitat per trobar solucions en temps real, sense cap tipus d'ajuda externa. Entre més fortes, originals, amagades o inesperades siguin aquestes solucions, majors seran les nostres probabilitats de guanyar el joc. Per trobar-les, hem d'estar disposats a esforçar-nos a buscar-les de manera objectiva, analitzant la posició, per dir-ho d'alguna manera, des de zero, amb una ment oberta.

A la vida real, el pensament independent ens fa diferents dels altres. També ens fa menys vulnerables a les suggestions i de la manipulació per part d'una altra gent, en persona o mitjançant els mitjans que volen que ens comportem com ells volen. El pensament independent és l'única manera de trobar coses innovadores, ja siguin nous conceptes, noves oportunitats de negoci o obres d'art. A la vida, com en els escacs, hem de trobar les nostres pròpia metes i la manera d'aconseguir aquestes metes; i, per això, hem de convertir-nos en pensadors independents.

Jo no tinc dubte amb tot el que se sobre els escacs (ajuda en competències acadèmiques, habilitats personals, antídot contra trastorns psíquics i complex vitamínic integral de felicitat), que oferir a la teua filla o fill l'oportunitat de conéixer els escacs és una obligació com a pare o mare, al mateix nivell que l'eduquem en valors, en gestió emocional, en música, en activitats físiques, etc. per tal que puguen gaudir de tot el ventall de ferramentes disponibles. Evidentment el xiquet o la xiqueta acabarà triant, fruit dels seus factor interns i externs, les activitats amb les que gaudeixi més, però per saber si t'agrada el kiwi l'has de tastar, amb les activitats passa igual, has de donar l'oportunitat de conéixer i practicar per saber si li va o no.

I tu, vas a oferir a la infància l'oportunitat de conéixer esta meravella de joc?

Un abraç, ens vegem en l'escaquer, Enric Grau.

Altres enllaços:

https://www.elmundo.es/vida-sana/familia-y-co/2017/02/19/58a6baf822601dc2158b4643.html

https://verne.elpais.com/verne/2015/02/11/articulo/1423659484_817703.html

http://www.ciudadajedrez.com/enciclopedia/ver_articulo.php?tema=1394&autor=Javier_Vargas

https://www.leadersummaries.com/ver-resumen/fluir

https://www.cvradio.es/conecta-familia-250217/

https://www.adamedtv.com/adicciones/ajedrez-terapeutico-contra-las-adicciones/

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Conociendo a Hélène

Hélène, de 23 años, es proveniente de Francia y se encuentra en Valencia de prácticas para acabar su máster y ser profesora de francés. Juega al ajedrez desde sus 10 años y cuenta con 1876 de ELO FIDE en las filas del Club Escacs Alaquàs. Primero que todo agradecerte tu tiempo y felicitarte por tus últimos resultados en el equipo de Alaquàs, así como tu entrada en la junta directiva del club.
"Creo que el ajedrez me ha ayudado a tener una mente científica. Me ha permitido completar mi formación literaria"¿Qué te llevó a escoger el club del castillo?

Soy amiga de Juan Antonio, un miembro del club, que conocí durante el torneo de Roquetas de Mar en 2017. Me aconsejó entonces unirme al club puesto que tendría una plaza asegurada en un equipo y que el ambiente era de buen rollo, así que no dudé ni un segundo y no busqué otro club.

Tras un mes jugando el torneo interclubs, ¿Cómo te sientes en el club y en el torneo?

Me cuesta todavía recordar los nombres de todo el mundo, sobre to…

Bajo la piel de R. Gimeno

Hoy vamos a disfrutar de conocer aún mejor a un gran jugador de nuestro club que no necesita presentación. Desde muy jovencito ha estado en las filas de “el club del castillo”, formado y crecido aquí resultando un fuerte jugador, leal a su club y gran persona, siendo punta de lanza y referente del equipo en su ascenso a División de Honor. Es hora de desnudar a Roberto Gimeno Martos.


1998 Clases
Es toda una vida prácticamente en el club, has sido canterano, eres de los más fuertes jugadores, fuiste capitán del equipo y presidente, y el equipo se insufla de confianza cuando cuenta contigo.
¿Cómo valoras y te sientes con toda esa trayectoria? ¿qué logros deportivos y/o personales destacarías en cada etapa?

Primero que todo agradecer que hayas pensado en realizarme esta entrevista y también gracias por los piropos que has hecho en la introducción. El mayor logro a nivel personal que he conseguido fue el primero. El inicio de todo. Con 9 años, después de estar algún tiempo recibiendo aj…

La qualitat humana protagonista en Alaquàs

No hi ha entrebanc que no resolga Dani Conde En altres condicions inicials el titular haguera sigut "Ple dels equips alaquasers" o algo paregut, però la vesprada, que encetava un cap de setmana espectacular d'escacs a Alaquàs, començava amb un "boicot" del regent del Bar Ateneu que va utilitzar totes taules portàtils amb que conta l'Ateneu, sense preguntar abans i coneguent amb antelació els esdveniments que tenien lloc el cap de setmana, i en concret la vesprada de Dissabte. A les 16.15 trobàvem la sala de joc sense taules on poder colocar els escaquers. Per sort quedaven 2 d'aquestes taules al despatx del club, que junt amb una gran de fusta podíem al menys muntar els 8 escaquers de Divisió d'Honor. Amb una telefonada d'emergència al regidor de l'ajuntament d'Alaquàs, Toni Saura, ens van poder facilitar unes quantes taules amb les quals vam poder muntar els altres 3 encontres que tenien lloc ahir. A les 16.50 jugadors visitants, famil…