DH 5. El Gambito-Benimaclet demanant el pitit final

El Gambito-Gambito-Benimaclet, segon en la classificació, es presentava amb pràcticament l'equip titular, a falta de Jose Remolar (3) i Rafael Marí (8), completant l'equip Carlos Eloy Carbonell i Carlos Guillem. Nosaltres teniem l'equip titular de l'1 al 8, i es que les ganes d'aprofitar el torneig són molt grans.


Els jugadors dels dos equips van començar amb molta concentració, estava clar que els visitants no baixaven l'atenció front al penúltim classificat i que els locals anaven a plantar cara sense complexos una setmana més.

Per dalt, Ramón pareixia ixir de l'obertura amb iniciativa i plantejant problemes a Javier. Velandia jugava al toc mentre Calvo consumia més de 40 minuts de rellotge, els dos sembla que seguien una partida recentment comentada per Pepe Cuenca 😲

Ferrer anava cedint terreny amb un Axel segur que incrementava poc a poc la avantatge posicional. I Robert plantejava una partida de tu a tu a Castellote.

En la 5, Cebrián va cometre unes imprecisions i la partida es complicava amb analogies d'una india de rei favorable a les negres.

Carles Navarro escollia una línia secundaria d'obertura i al poc ixíem de la teoria més coneguda. Un pla equivocat per la meua part atorgava a Carles una posició sòlida.

Juan Carlos tenia bona posició en el mig joc i el rival s'anava debilitant buscant rèpliques, pero Valencoso les aprofitava per seguir incrementant l'avaluació de la posició al seu favor.

L'última partida, a priori la més igualada per ELO, es complicava amb unes jugades tàctiques de Guillem que penetrava en el flanc de dama, i tenia controlat a Flores que devia buscar bones jugades defensives.

A les tres hores de joc aproximadament, Axel no deixava escapar la posició i feia agenollar-se a Ferrer sense oportunitat a rèplica. 0-1
Calvo pareixia tindre una posició prometedora però amb molt poc temps al rellotge, i la qualitat i experiència de Velandia s'imposava finalment.
També en la huitena, Guillem no perdonava i rematava amb relativa facilitat a Flores. 0-3

Valdi i Moncho seguien intercanviant-se colps, alternant les iniciatives, igualtats, lleugeres avantatges, i s'aproximaven a un difícil final de torres on pareixia que el nostre punta de llança gaudia d'una mica més d'oportunitats.


Juan Carlos sumava material i s'imposava a Carbonell, encetant el marcador local 1-3.
Carles i jo ens enfrascavem en apurs de temps en uns atacs de flancs, a vore qui arribava abans al rei contrari. Els apurs, i la posició difícil de defendre, passàven factura a Carles que acaba en una posició perduda en una xarxa de mates i abandonava 2-3.
Cebrián es defenia molt bé de l'atac del rival que anava també cometent errors i remuntava la posició ixint amb dama de més.

La nota trista la posava Roberto que no va poder fer front a la força de joc de Castellote. 2-4

L'esperança local quedava en Valdi, i el seu final de torres. La victòria de Cebrián 3-4 obligava a Valdi a guanyar per empatar l'encontre i consumar la remuntada i la sorpresa.


Valdi ho va intentar de totes les maneres pero Moncho és dur i aguantà la partida entablant-la. 3,5-4,5


Les derrotes mai agraden, però cal reconéixer que els quatre primer taulers sobre tot, estan totes les setmanes enfrontant-se amb jugadores que els sobrepassen amb més de 100 punts ELO FIDE, i malgrat això, estan plantant cara, fent partides de qualitat i treien punts. L'actuació en general està sent molt bona, així com la moral i l'ambient d'equip, posant al límit les capacitats escaquistíques que és el camí a la millora en la comprensió d'aquest esport únic.

A seguir per la bona senda equip!


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Conociendo a Hélène

Bajo la piel de R. Gimeno