Passa al contingut principal

Les claus i enigmes de Leontxo García

Ahir vam tindre l'honor i el privilegi a Alaquàs d'acollir al Castell d'Alaquàs la conferència organitzada per la FACV de Leontxo García, "On estan?", sobre l'escassa presència femenina en l'elit de l'esport dels escacs.

Leontxo va condensar els múltiples vessants que aquest tema comporta, en aproximadament una hora, i amb un torn obert de preguntes que el nombrós públic assistent vingut de tota la Comunitat Valenciana va aprofitar fins a esgotar el temps disponible.

Va obrir la conferència unes paraules del president de la FACV i de l'alcaldessa en funcions d'Alaquàs, que va destacar l'interés del poble d'Alaquàs per la igualtat afirmant que "som la meitat" [les dones] "i hem d'acostar-nos a ser la meitat en tots els àmbits", destacant també els valors que els escacs, i també el Club Escacs Alaquàs, imprimeix en els seus esportistes.

Seguidament Leontxo va prendre el micròfon, va emprar els seus dots de comunicador professional i va exposar amb loquacitat la seua ponència.

La primera línia crítica que va exposar va ser l'aire masculinitzat que encara desprén l'esport dels escacs, des dels locals de joc, que jo diria que molts espanten no solament a dones sinó a persones dignes en general, passant pels costums culturals on encara hui dia no li donem nines als xiquets ni tampoc un tauler d'escacs a una xiqueta, fins al tractament de la informació que no trenca encara amb l'imaginari popular del tauler d'escacs envoltats per homes majors.

Va tractar el tema hormonal, plantejant la línia de si els efectes de la testosterona i la progesterona en el cervell en la pubertat afecta a les ganes de competir, provocant en l'adolescent un major interés per les relacions socials i menys per competir, concloent que hi ha nombroses proves que l'educació té molt més pes per a mantindre l'interés esportiu.

En aquest punt, m'agradaria aportar les conclusions de l'Informe 2016 sobre Activitat Física en Xiquets i Adolescents a Espanya que assenyala que el 86% de xiques que arriben a l'adolescència, cap als 16 anys, abandonen la pràctica de l'esport. Però ull, si indaguem, una mica més, resulta que en general, l'abandó de l'esport pels adolescents és del 70% degut en bona part al nivell d'exigència i a la dedicació horària que requereix. És un moment en el qual s'incrementa la pressió en els estudis i hi ha poques alternatives per a dedicar-se d'una forma més flexible. Això també s'observa, assenyala Jordi Segura, president de l’Associació Catalana de Psicologia de l’Esport i professor de Blanquerna-Ramon Llull, en el pas de l'institut a la universitat. De tots aquests informes, es conclouen que les causes d'abandó són les següents:

1. Exigència de dedicació horari a l'esport i als estudis.
2. Tenen menys models d'esportistes d'elit del mateix sexe per a seguir que els xics.
3. Falta de suport familiar: a vegades, els pares donen suport menys a les seues filles que als fills perquè facen esport, sobretot si aquest és de competició. Consideren que per a les xiques ja és suficient practicar un esport com a hàbit saludable, sense ser competitiu. Si algun dels pares practica un esport sí que pot servir com a model de seguiment.
4. Falta de projecció social. Encara es retransmeten poques competicions esportives femenines en els mitjans de comunicació.

Esther Gargallo analitza en la seua tesi la predisposició dels adolescents a la pràctica esportiva i afirma que «les xiques apunten que el seu temps lliure és menor i que tenen altres ocupacions importants. En el cas dels xics no és així, ells perceben que tenen un major temps lliure. Ací, pot influir també l'escala de valors. Pot ser que les xiques prioritzen els estudis enfront de l'esport i per aqueix motiu consideren que no disposen de tant temps lliure. Diuen, tinc poc temps i ho dedique a estudiar i a estar amb els meus amics i he d'eliminar l'esport. En canvi, els xics no consideren que tinguen falta de temps».

Encara que Leontxo no va exposar les causes de manera profunda, va plantejar una solució a llarg termini en el tema de l'abandó de les xiquetes en edat adolescent, que és l'alfabetització de tota la població en escacs des de la infància. Òbviament estem d'acord en la introducció dels escacs educatius en edats primerenques, i la seua utilització a les etapes educatives obligatòries, la qual cosa beneficia tant als alumnes, per tot el que els aporta, com a docents que compten amb una eina lúdica que els facilita el treball. D'aquest paradigma, on tota la població coneix els escacs, milions, amb un xicotet percentatge que s'anime a la pràctica esportiva, malgrat el posterior abandó, quedarien suficients persones, homes i dones, per a competir i arribar a l'elit.

Per cert, a la pregunta de si fomentar tornejos femenins als escacs, Leontxo era partidari de fer tornejos unisex, no obstant, cal pensar en la motivació de les dones i el context, tal volta tindre el seu espai exclusiu siga bo, és un debat encara obert. Jo no pense que faça mal a l'esport, i si en estos moments un torneig exclusivament femení les animen a practicar l'esport benvingut siga.

Bé, crec que els escacs educatius han de ser una realitat, com ja ho és en molts col·legis i regions d'Espanya, però no atalla l'abandó de la pràctica esportiva en l'adolescència, que com he assenyalat abans té uns percentatges elevats i unes causes que cal atallar ja, la solució cal buscar-la en aquest problema, que és generalitzat a tots els esports, ja que encara que existisca els escacs educatius de manera massiva si no prenem les mesures oportunes en l'adolescència, continuarem tenint un alt abandó en l'adolescència.

Per tant és necessari plantejar pautes per a progenitors i entrenadors

En primer lloc l'esport és per a divertir-se. L'objectiu principal de la pràctica de l'esport entre els joves és divertir-se i aprendre els fonaments perquè l'activitat física els acompanye durant molt de temps. Aquest és un dels punts que es recull en les recomanacions de l'Acadèmia Americana de Pediatria (AAP)
Plantejar objectius sense pressions. Seguint amb els consells de l’AAP, s'indica que el jove esportista que decideix apostar a fons per una especialitat hauria de plantejar-se uns objectius realistes i apropiats. I distingir-los dels quals puguen proposar-los els seus pares, és paper fonamental dels entrenadors establir aquests objectius motivants per als seus esportistes.

En particular per a potenciar i donar suport a l'esport femení es proposen les següents mesures:

- Exemple dels pares. La millor manera de potenciar-ho és mitjançant l'exemple que poden aportar els pares. Un exemple seria practicar-lo junts, pares, mares i fills, encara que hem de tindre en compte que qualsevol esport no ha de practicar-se de forma obligada.
El fet que els pares i mares ajuden en les tasques logístiques del club o l'escola esportiva també pot estimular la motivació per l'esport en les xiquetes.
- Major presència femenina en clubs esportius. Augmentar el nombre de dones en càrrecs directius en les entitats i federacions esportives.
- Motivació per a les adolescents. Actualment ja s'està treballant des dels centres escolars, clubs, federacions esportives i persones expertes sobre aquest tema per a intentar augmentar la motivació de les xiques adolescents, amb la finalitat que facen, o no deixen, de practicar una activitat física o esport de forma regular.
- Trencar l'estereotip social. Dissenyar les campanyes i divulgar la presència de les dones en l'esport d'elit.
- Política de retransmissions. Els mitjans de comunicació també dediquen més espais a les retransmissions, programant trobades, partits i campionats, comentant els resultats que aconsegueixen les esportistes femenines en els esports.
- Fomentar l'amistat, amb activitats en paral·lel a l'esport, entre els esportistes, atés que estar amb els amics és l'activitat més important per a les xiques.
- Orientar en l’organització del temps per als estudis, els amics i l’esport, de tal manera que tinga la tranquil·litat de poder complir en els tres àmbits amb els objectius coherents.
 

El debat està obert, què en penses?

Enric Grau

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Ajedrez y dinero. Dime cuántos seguidores tienes y te diré cuánto vales.

Estaremos de acuerdo en que la razón de ser principal de un club de ajedrez es facilitar y fomentar la práctica del deporte en su ámbito de actuación, y esta idea puede abarcar mucho o poco según se desarrolle por los integrantes del club y por el camino que marque la junta directiva del club. Podemos pensar en lo más fundamental que es conseguir un local donde reunirse (recuerdo que cuando empezaba el club Escacs Cullera dábamos tumbos por cesiones de diversos negocios o clubes, como el club náutico, o bares, hasta que el ayuntamiento finalmente facilitó un local) y unos cuantos tableros y relojes. Con esto ya puede funcionar un club de ajedrez, ir a torneos, entrenar, etc. Pero con el tiempo, y el gusanillo, puede despertarse las ganas de organizar algún torneo, de subir de categoría en el interclubes... a fin de cuentas, un deporte es competición, y competir significa ganas de mejorar y escalar en ránkings. Para estos menesteres, ya se necesitará alguna fuente de ingresos, tipo má

Himno del club Ajedrez Alaquàs

El tsunami verde se divierte pensando Somos Alaquàs, los guerreros del tablero Somos campeones, somos ajedrez Somos Alaquàs, y pensamos primero Para darle al rival jaque mate después  Somos Alaquàs, los guerreros del tablero Somos campeones, somos ajedrez Somos Alaquàs, y pensamos primero Para darle al rival jaque mate después  Donde valencia siembra su huerta sud Nosotros sembramos talento en los tableros Desde mil novecientos setenta y nueve Honramos a Alaquàs con cada pieza que movemos  No hay secretos en las negras ni en las blancas Cada partida es una batalla a ganar Siempre con inteligencia, ambición, Con deportividad y respeto al rival  Somos Alaquàs, los guerreros del tablero Somos campeones, somos ajedrez Somos Alaquàs, y pensamos primero Para darle al rival jaque mate después  Somos Alaquàs, los guerreros del tablero Somos campeones, somos ajedrez Somos Alaquàs , y pensamos primero Para darle al rival j

Formidable inici de competició de l'Alaquàs

Els durs equips d'Alaquàs arranquen la competició reina dels escacs Valencians  L'11 de gener va començar la competició d'escacs interclubs a la Comunitat Valenciana. El club Escacas Alaquàs torna a competir amb 4 equips, en Primera Autonòmica Nord, Segona Autonòmica Centre, Primera provincial valencia centre i Segona provincial valencia centre. 2 rondes, 2 victòries Els quatre equips han començat la competició amb ple de victòries en les dos jornades disputades. Alaquàs A Alaquàs B Alaquàs C Alaquàs D  Objectius a l'abast   El primer equip d'Alaquàs tasta el seu retorn a primera amb dues victòries importants que donen forces per a abastir l'objectiu més ambiciós de ser campions de grup i tornar a Divisió d'Honor. Amb un ordre de força amb pocs canvis respecte l'any passat. Repetix de cap de llança Valdi, i l'absència enguany de Flores suplida per la nova incorporació, Jorge Martínez. El rendiment de tots en este inici està sent m