Passa al contingut principal

Les claus i enigmes de Leontxo García

Ahir vam tindre l'honor i el privilegi a Alaquàs d'acollir al Castell d'Alaquàs la conferència organitzada per la FACV de Leontxo García, "On estan?", sobre l'escassa presència femenina en l'elit de l'esport dels escacs.

Leontxo va condensar els múltiples vessants que aquest tema comporta, en aproximadament una hora, i amb un torn obert de preguntes que el nombrós públic assistent vingut de tota la Comunitat Valenciana va aprofitar fins a esgotar el temps disponible.

Va obrir la conferència unes paraules del president de la FACV i de l'alcaldessa en funcions d'Alaquàs, que va destacar l'interés del poble d'Alaquàs per la igualtat afirmant que "som la meitat" [les dones] "i hem d'acostar-nos a ser la meitat en tots els àmbits", destacant també els valors que els escacs, i també el Club Escacs Alaquàs, imprimeix en els seus esportistes.

Seguidament Leontxo va prendre el micròfon, va emprar els seus dots de comunicador professional i va exposar amb loquacitat la seua ponència.

La primera línia crítica que va exposar va ser l'aire masculinitzat que encara desprén l'esport dels escacs, des dels locals de joc, que jo diria que molts espanten no solament a dones sinó a persones dignes en general, passant pels costums culturals on encara hui dia no li donem nines als xiquets ni tampoc un tauler d'escacs a una xiqueta, fins al tractament de la informació que no trenca encara amb l'imaginari popular del tauler d'escacs envoltats per homes majors.

Va tractar el tema hormonal, plantejant la línia de si els efectes de la testosterona i la progesterona en el cervell en la pubertat afecta a les ganes de competir, provocant en l'adolescent un major interés per les relacions socials i menys per competir, concloent que hi ha nombroses proves que l'educació té molt més pes per a mantindre l'interés esportiu.

En aquest punt, m'agradaria aportar les conclusions de l'Informe 2016 sobre Activitat Física en Xiquets i Adolescents a Espanya que assenyala que el 86% de xiques que arriben a l'adolescència, cap als 16 anys, abandonen la pràctica de l'esport. Però ull, si indaguem, una mica més, resulta que en general, l'abandó de l'esport pels adolescents és del 70% degut en bona part al nivell d'exigència i a la dedicació horària que requereix. És un moment en el qual s'incrementa la pressió en els estudis i hi ha poques alternatives per a dedicar-se d'una forma més flexible. Això també s'observa, assenyala Jordi Segura, president de l’Associació Catalana de Psicologia de l’Esport i professor de Blanquerna-Ramon Llull, en el pas de l'institut a la universitat. De tots aquests informes, es conclouen que les causes d'abandó són les següents:

1. Exigència de dedicació horari a l'esport i als estudis.
2. Tenen menys models d'esportistes d'elit del mateix sexe per a seguir que els xics.
3. Falta de suport familiar: a vegades, els pares donen suport menys a les seues filles que als fills perquè facen esport, sobretot si aquest és de competició. Consideren que per a les xiques ja és suficient practicar un esport com a hàbit saludable, sense ser competitiu. Si algun dels pares practica un esport sí que pot servir com a model de seguiment.
4. Falta de projecció social. Encara es retransmeten poques competicions esportives femenines en els mitjans de comunicació.

Esther Gargallo analitza en la seua tesi la predisposició dels adolescents a la pràctica esportiva i afirma que «les xiques apunten que el seu temps lliure és menor i que tenen altres ocupacions importants. En el cas dels xics no és així, ells perceben que tenen un major temps lliure. Ací, pot influir també l'escala de valors. Pot ser que les xiques prioritzen els estudis enfront de l'esport i per aqueix motiu consideren que no disposen de tant temps lliure. Diuen, tinc poc temps i ho dedique a estudiar i a estar amb els meus amics i he d'eliminar l'esport. En canvi, els xics no consideren que tinguen falta de temps».

Encara que Leontxo no va exposar les causes de manera profunda, va plantejar una solució a llarg termini en el tema de l'abandó de les xiquetes en edat adolescent, que és l'alfabetització de tota la població en escacs des de la infància. Òbviament estem d'acord en la introducció dels escacs educatius en edats primerenques, i la seua utilització a les etapes educatives obligatòries, la qual cosa beneficia tant als alumnes, per tot el que els aporta, com a docents que compten amb una eina lúdica que els facilita el treball. D'aquest paradigma, on tota la població coneix els escacs, milions, amb un xicotet percentatge que s'anime a la pràctica esportiva, malgrat el posterior abandó, quedarien suficients persones, homes i dones, per a competir i arribar a l'elit.

Per cert, a la pregunta de si fomentar tornejos femenins als escacs, Leontxo era partidari de fer tornejos unisex, no obstant, cal pensar en la motivació de les dones i el context, tal volta tindre el seu espai exclusiu siga bo, és un debat encara obert. Jo no pense que faça mal a l'esport, i si en estos moments un torneig exclusivament femení les animen a practicar l'esport benvingut siga.

Bé, crec que els escacs educatius han de ser una realitat, com ja ho és en molts col·legis i regions d'Espanya, però no atalla l'abandó de la pràctica esportiva en l'adolescència, que com he assenyalat abans té uns percentatges elevats i unes causes que cal atallar ja, la solució cal buscar-la en aquest problema, que és generalitzat a tots els esports, ja que encara que existisca els escacs educatius de manera massiva si no prenem les mesures oportunes en l'adolescència, continuarem tenint un alt abandó en l'adolescència.

Per tant és necessari plantejar pautes per a progenitors i entrenadors

En primer lloc l'esport és per a divertir-se. L'objectiu principal de la pràctica de l'esport entre els joves és divertir-se i aprendre els fonaments perquè l'activitat física els acompanye durant molt de temps. Aquest és un dels punts que es recull en les recomanacions de l'Acadèmia Americana de Pediatria (AAP)
Plantejar objectius sense pressions. Seguint amb els consells de l’AAP, s'indica que el jove esportista que decideix apostar a fons per una especialitat hauria de plantejar-se uns objectius realistes i apropiats. I distingir-los dels quals puguen proposar-los els seus pares, és paper fonamental dels entrenadors establir aquests objectius motivants per als seus esportistes.

En particular per a potenciar i donar suport a l'esport femení es proposen les següents mesures:

- Exemple dels pares. La millor manera de potenciar-ho és mitjançant l'exemple que poden aportar els pares. Un exemple seria practicar-lo junts, pares, mares i fills, encara que hem de tindre en compte que qualsevol esport no ha de practicar-se de forma obligada.
El fet que els pares i mares ajuden en les tasques logístiques del club o l'escola esportiva també pot estimular la motivació per l'esport en les xiquetes.
- Major presència femenina en clubs esportius. Augmentar el nombre de dones en càrrecs directius en les entitats i federacions esportives.
- Motivació per a les adolescents. Actualment ja s'està treballant des dels centres escolars, clubs, federacions esportives i persones expertes sobre aquest tema per a intentar augmentar la motivació de les xiques adolescents, amb la finalitat que facen, o no deixen, de practicar una activitat física o esport de forma regular.
- Trencar l'estereotip social. Dissenyar les campanyes i divulgar la presència de les dones en l'esport d'elit.
- Política de retransmissions. Els mitjans de comunicació també dediquen més espais a les retransmissions, programant trobades, partits i campionats, comentant els resultats que aconsegueixen les esportistes femenines en els esports.
- Fomentar l'amistat, amb activitats en paral·lel a l'esport, entre els esportistes, atés que estar amb els amics és l'activitat més important per a les xiques.
- Orientar en l’organització del temps per als estudis, els amics i l’esport, de tal manera que tinga la tranquil·litat de poder complir en els tres àmbits amb els objectius coherents.
 

El debat està obert, què en penses?

Enric Grau

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Conociendo a Hélène

Hélène, de 23 años, es proveniente de Francia y se encuentra en Valencia de prácticas para acabar su máster y ser profesora de francés. Juega al ajedrez desde sus 10 años y cuenta con 1876 de ELO FIDE en las filas del Club Escacs Alaquàs. Primero que todo agradecerte tu tiempo y felicitarte por tus últimos resultados en el equipo de Alaquàs, así como tu entrada en la junta directiva del club.
"Creo que el ajedrez me ha ayudado a tener una mente científica. Me ha permitido completar mi formación literaria"¿Qué te llevó a escoger el club del castillo?

Soy amiga de Juan Antonio, un miembro del club, que conocí durante el torneo de Roquetas de Mar en 2017. Me aconsejó entonces unirme al club puesto que tendría una plaza asegurada en un equipo y que el ambiente era de buen rollo, así que no dudé ni un segundo y no busqué otro club.

Tras un mes jugando el torneo interclubs, ¿Cómo te sientes en el club y en el torneo?

Me cuesta todavía recordar los nombres de todo el mundo, sobre to…

Bajo la piel de R. Gimeno

Hoy vamos a disfrutar de conocer aún mejor a un gran jugador de nuestro club que no necesita presentación. Desde muy jovencito ha estado en las filas de “el club del castillo”, formado y crecido aquí resultando un fuerte jugador, leal a su club y gran persona, siendo punta de lanza y referente del equipo en su ascenso a División de Honor. Es hora de desnudar a Roberto Gimeno Martos.


1998 Clases
Es toda una vida prácticamente en el club, has sido canterano, eres de los más fuertes jugadores, fuiste capitán del equipo y presidente, y el equipo se insufla de confianza cuando cuenta contigo.
¿Cómo valoras y te sientes con toda esa trayectoria? ¿qué logros deportivos y/o personales destacarías en cada etapa?

Primero que todo agradecer que hayas pensado en realizarme esta entrevista y también gracias por los piropos que has hecho en la introducción. El mayor logro a nivel personal que he conseguido fue el primero. El inicio de todo. Con 9 años, después de estar algún tiempo recibiendo aj…

La qualitat humana protagonista en Alaquàs

No hi ha entrebanc que no resolga Dani Conde En altres condicions inicials el titular haguera sigut "Ple dels equips alaquasers" o algo paregut, però la vesprada, que encetava un cap de setmana espectacular d'escacs a Alaquàs, començava amb un "boicot" del regent del Bar Ateneu que va utilitzar totes taules portàtils amb que conta l'Ateneu, sense preguntar abans i coneguent amb antelació els esdveniments que tenien lloc el cap de setmana, i en concret la vesprada de Dissabte. A les 16.15 trobàvem la sala de joc sense taules on poder colocar els escaquers. Per sort quedaven 2 d'aquestes taules al despatx del club, que junt amb una gran de fusta podíem al menys muntar els 8 escaquers de Divisió d'Honor. Amb una telefonada d'emergència al regidor de l'ajuntament d'Alaquàs, Toni Saura, ens van poder facilitar unes quantes taules amb les quals vam poder muntar els altres 3 encontres que tenien lloc ahir. A les 16.50 jugadors visitants, famil…